Notícies

ADOLESCENTS EN PANDÈMIA

En aquesta segona onada s’ha posat el focus en l’estil de vida d’adolescents i joves com un dels principals factors transmissors de la COVID-19. El fet que es tracti d’un grup poblacional amb una alta mobilitat i interacció social els ha assenyalat com a grup de risc per a la propagació del virus. A causa de la manca de rastrejadors resulta molt aventurat verificar aquesta dada. És cert que en alguns moments als mitjans de comunicació s’han mostrat imatges de joves fent “botellón” en grup, amb una actitud de despreocupació i una sensació d’invulnerabilitat davant del virus, però cal remarcar que la majoria d’adolescents i joves han fet un gran esforç per canviar els seus estils de vida, les seves rutines i la forma de satisfer la seva necessitat de contacte i vida social.

Les dades sanitàries mostren que el virus té pocs efectes mèdics en adolescents i joves, els ingressos i la mortalitat en aquest grup són extraordinàriament baixos. Ara bé, més enllà dels efectes que el coronavirus pugui tenir sobre la seva salut física, les i els adolescents han patit i pateixen altres conseqüències sens dubte també negatives per al seu benestar i perspectives de futur. Una de les conseqüències més evidents gira entorn l’àmbit acadèmic. L’adaptació de les classes, virtuals el curs passat i semipresencials aquest, portarà sens dubte conseqüències negatives en les oportunitats d’aprenentatge de molts i moltes estudiants. Per altra banda, aquesta pandèmia també està tenint un fort impacte en la seva salut mental. La Universitat Miguel Hernández d’Alacant ha publicat recentment un dels pocs estudis que s’han realitzat fins al moment en població Espanyola, de ben segur que amb el temps se’n publicaran molts més. L’estudi revela que el 85,7% dels pares han constatat canvis en l’estat emocional i en el comportament dels seus fills, concretament problemes de concentració, desinterès, irritabilitat, agitació, nerviosisme, sentiments de solitud, inquietud i preocupació.

La pandèmia ens ha generat moments de por, de sensació de solitud, de frustració i d’incertesa a tota la població. Però cal dir que sovint els més petits han estat els més protegits pels adults i els adults comptem amb més recursos per gestionar totes aquestes emocions i sentiments. Així doncs, tot i que en certs moments s’ha presentat a adolescents i joves com a despreocupats, cal tenir en compte que també són un grup vulnerable pel que fa a les conseqüències psicològiques de la pandèmia i cal tenir-los en compte a l’hora de fer-hi front.

Mònica Marqués Monner, coordinadora d’Actua

Article publicat a El Cugatenc el 3 de desembre de 2020