Notícies

ALUMNES DESCONNECTATS: EL PROBLEMA DE LA BRETXA DIGITAL

L’aparició de la COVID-19, el confinament i el tancament dels centres educatius ha posat sobre la taula, i de manera ben clara, com la bretxa digital afecta i impedeix que molts alumnes no puguin exercir el seu dret a l’educació per falta de mitjans i capacitació digital.
Segons la UNESCO ara mateix hi ha un 91% d’alumnes escolaritzats en el món que s’han quedat sense classes presencials i a Espanya es calcula que hi ha uns 500.000 nens i nenes sense ordinador i uns 100.000 sense connexió a internet.

Ja de per si, la bretxa digital és un problema conegut, inclús amb els centres educatius oberts: segons la Fundació Jaume Bofill la desigualtat entre alumnes creix en períodes no lectius i altres estudis demostren que, amb l’acumulació de les vacances d’estiu, es pot arribar a crear una diferència d’1 any en el nivell educatiu entre alumnes en funció de la seva situació a casa.

Davant el confinament i l’aprenentatge a distància, ens trobem amb infants i joves amb realitats ben diferents: tenim alumnes que segueixen el curs i realitzen les tasques escolars a través del mòbil perquè no tenen cap altra dispositiu a casa i altres, en canvi, tenen més d’un dispositiu (mòbil, tablet o ordinador) per poder-ho fer.

La bretxa digital està formada per 3 bretxes diferents: la primera de totes és la bretxa d’accés als mitjans tècnics, és a dir, a tenir ordinador i/o internet. Aquesta bretxa, en certa manera és “fàcil” de solucionar (aquests dies hem pogut veure moltes accions i iniciatives públiques i privades per recaptar i oferir a les famílies dispositius i mitjans tècnics perquè els seus fills i filles poguessin seguir el curs).

La segona bretxa que hi ha, és la relacionada amb la capacitació digital: utilitzar les xarxes socials, youtube, etc. Ho tenim molt superat però saber editar un PDF, descarregar-se documents comprimits en un ZIP o saber buscar per internet informació de fonts de qualitat i saber-ho distingir d’una fakenew, ara mateix, arriba a ser un problema pel 50-60% dels alumnes. A més, si ens trobem que els pares i mares també tenen una baixa capacitació digital, aquesta bretxa augmenta perquè no poden ajudar als seus fills o filles a resoldre aquests problemes: la desigualtat es marca pel capital familiar que cada infant o jove té a casa i el fet que els nens i nenes anessin a l’escola comportava una corresponsabilitat entre les famílies i els docents que pal·liava aquesta situació, però que ara mateix s’ha agreujat.
Finalment, tenim la bretxa relacionada amb l’empoderament, que es refereix a ser capaç d’estudiar a través d’internet com estan fent molts infants i joves, però que no estan acostumats a fer-ho i segurament a molts d’ells i elles els hi està costant.
No tenim molt clar com afectarà aquesta pandèmia el curs vinent 2020-2021 però sí que sabem que els centres educatius s’hauran d’adaptar a noves situacions marcades pel teletreball i una educació a distància efectiva. Promoure l’accés a mitjans tècnics, l’empoderament i sobretot la capacitació digital són una assignatura pendent que ha d’estar present en la vida de qualsevol persona des de l’inici de la seva educació bàsica i és una condició indispensable per superar la bretxa digital que ara tant necessitem solucionar.

Eulàlia León Manresa, coordinadora del servei d’acompanyament a joves i famílies

Article publicat el 6 de Maig de 2020 a El Cugatenc